Més enllà de les retallades i la corrupció

Si fa uns mesos el discurs polític i social valencià estava dominat pel tema de la corrupció, hui en dia s’ha sumat amb força un nou element de discussió: les retallades. Així, entre retallades i corrupció pivoten els diferents posicionaments, iniciatives i argumentaris.

No és estrany que passe això. Els nombrosos escàndols de corrupció que han colpejat la vida política valenciana i dels quals continuem coneixent noves seqüeles (EMARSA és l’última estrela en el firmament de la vergonya), queden emmarcats hui en un context de fortes retallades en la despesa pública, que afecten especialment educació i sanitat (àmbits que concentren, com és lògic, la major part del pressupost autonòmic).

El contrast entre un passat de fantasia i corrupció, un present de dura realitat i retallades i un futur ple d’incertesa, alimenta este relat que en les últimes setmanes ha tret al carrer centenars de milers de valencians, en unes mobilitzacions sense precedents contra la gestió del PP, contra la impunitat i contra la degradació dels serveis públics.

És normal i saludable que es generen estos “inputs” d’indignació en el sistema polític per part d’àmplies capes de població. És normal i saludable, sí, però també comporta un risc per als interessos de l’esquerra valenciana: que estos dos temes monopolitzen de tal manera l’agenda política de l’oposició que no quede espai per a allò que realment pot facilitar el canvi polític, que no és altra cosa que l’existència d’una alternativa.

Com ja he dit referint-me a altres temes, el valencià no és un cas aïllat ni estrany en el món. Un think tank pròxim als laboristes britànics alerta sobre l’estratègia dels conservadors en un treball molt interessant. La seua estratègia per a mantindre’s en el poder és que el debat gire entorn de les retallades i no sobre un model de creixement. El mal menor, diran els Tories, és el govern que ja està retallant perquè és inevitable. Un segon pas per a girar les retallades en contra de l’esquerra és enfrontar treballadors del sector privat contra els del sector públic. Per tant, este think tank recomana que el centre-esquerra se centre, sobretot, a bastir una alternativa per a créixer i millorar el nivell de vida, i no únicament en un posicionament de caràcter defensiu de la despesa social o dels treballadors públics. Una alternativa que, segons este treball, ha de parlar de la indústria, dels emprenedors, de la formació i de com finançar per mitjà d’una fiscalitat progressiva noves polítiques de benestar que asseguren uns mínims de seguretat i incentiven l’assumpció de riscos.

Com s’ha vist, el debat sobre corrupció i retallades ja té una resposta del PP, amb uns arguments destinats sobretot a mantindre la mobilització del seu electorat: “la corrupció està malament, però no podem tolerar els atacs contra tots els valencians; València és molt més”; “l’estalvi és necessari i ZP no ens va donar el finançament que ens pertocava”.

En este context, el partit que aconseguisca introduir en l’agenda el debat sobre un model diferent que genere creixement i ocupació, no només passarà al davant dels seus competidors en l’oposició sinó que també contribuirà a oxigenar la vida política valenciana. L’existència d’alternatives permet als ciutadans triar i decidir i és fonamental per a una democràcia viva i dinàmica. Qui ho faça, a més, podrà visualitzar-se com a alternativa des de la coherència i descol·locar el PP en el seu discurs de retallades inevitables.

¿Qui serà?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>