El fracàs de Compromís

Si fem cas del que s’ha pogut llegir en part de la premsa valenciana després de les eleccions generals, està clar que el resultat de la Coalició Compromís ha sigut un gran fracàs. De fet, no han faltat les extrapolacions —amb gràfiques incloses— que dibuixen unes Corts Valencianes sense la presència de Morera, Oltra i companyia. Alguns “opinadors” fins i tot parlen de la bombolla punxada de Compromís i qualifiquen d’efímer l’èxit de maig.

No serà este un article massa llarg, perquè no calen grans estudis per a rebatre estes afirmacions. Amb l’historial electoral del valencianisme progressista i contextualitzant el cas de Compromís amb altres partits d’àmbit no estatal, en tindrem prou.

Comencem, doncs, amb la història electoral UPV-BLOC-COMPROMÍS.

Com es pot observar, el resultat en nombre de vots de les eleccions generals de 2011 és superior al registrat en qualsevol elecció autonòmica anterior a 2011. El percentatge de fidelització representa quina part del vot autonòmic (des del punt de vista agregat, no individual dels votants) s’ha mantingut en les eleccions generals posteriors més pròximes. En estes eleccions, Compromís ha aconseguit mantindre un 70% del vot, superant el 69% de 1986 i amb una base de vot de més de 100.000 vots més que en els anys 80.

Però ¿per què, amb una major participació, un partit com Compromís (o BLOC o UPV) no aconsegueix fidelitzar el seu vot autonòmic? Perquè en un sistema polític com l’espanyol, amb diversos àmbits electorals (local, autonòmic, estatal i europeu), és lògic que els electors voten de manera diferent, afavorint en les eleccions estatals a partits d’àmbit espanyol. Està profundament estudiat el cas català, en què CiU aconsegueix uns millors resultats en les autonòmiques que en les generals. El PSC en canvi, en les eleccions autonòmiques pateix dos efectes: l’abstenció de bona part del seu electorat de les generals i el conegut com a “vot dual” (electors que voten PSC-PSOE en les generals i CiU en les autonòmiques).

De fet, si comparem l’índex de fidelitatzació de la mitjana de vot de UPV-Bloc-Compromís amb el de la resta de partits d’àmbit no estatal, podem observar com en tots els casos ens trobem amb percentatges inferiors a 100%.

Compromís, també en estes eleccions, ha aconseguit un gran èxit: aconseguir representació en el Congrés dels diputats per primera vegada, fidelitzar el 70% del seu electorat, i aconseguir el seu millor resultat a excepció de les últimes autonòmiques. Els comentaris periodístics semblen obviar el context i la naturalesa dels partits, que condicionen en gran mesura el comportament electoral dels seus electors.

Amb estes dades, la realitat és que Compromís va ser un dels grans triomfadors de la nit electoral valenciana del 20-N, superat únicament per l’èxit d’UPyD.

Ara bé, els èxits electorals sempre són provisionals, i per a consolidar-los en el temps, Compromís té un gran repte: adequar la seua organització a la seua nova realitat, i el seu missatge al nou context polític després del 20-N. Però, de tot això, ja en parlarem en una altra ocasió.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>