[F. Nexe] ¿On tenim el cap quan votem?

[Publicat originalment a la Fundació Nexe]

Fa uns dies, analitzant l’enquesta postelectoral del CIS de les eleccions autonòmiques, em va cridar l’atenció una dada: només un 50,1% dels valencians afirmen haver pres la seua decisió de vot (o de no vot) centrant-se en els temes valencians.

En principi fou sorpresa, però prompte es va convertir en preocupació. Tots sabem que en una democràcia com la nostra, el moment de les eleccions és també el moment en què els ciutadans fem balanç dels nostres governants i representants, i els premiem o castiguem segons ho hagen fet. Un dels avantatges de la democràcia com a sistema és eixe: els polítics ho intentaran fer bé perquè tenen un electorat expectant que pot fer-los fora cada cert temps.

Però, ¿i si els ciutadans no veuen les eleccions com un moment per a jutjar els seus polítics? Això és el que ha fet vora la meitat dels electors valencians.

Una vegada constatat que és una xifra preocupant, cal veure si és un cas únic a l’Estat. El mite de l’anormalitat valenciana ens convida a pensar que sí, però són les dades les que tenen la resposta:

Com podem observar, només cinc Comunitats Autònomes es troben amb un nivell de “vot de temàtica pròpia” inferior al valencià mentre que altres set estan per davant en este índex. Ens situem, per tant, en la zona mitja de la “classificació”.

Si ens parem a mirar en quins territoris es troben a una banda i a l’altra de la taula és inevitable pensar en la identitat com un factor evident. Navarra, Astúries, Canàries o les Illes no són Madrid, la Rioja o les Castelles.

Per a comprovar esta hipòtesi, analitzem amb un gràfic de dispersió els diferents territoris en funció de dos variables: la temàtica del vot i el sentiment de pertinença. Com que la pregunta sobre els temes del vot es va realitzar també el 2007, he utilitzat una mitjana per a evitar factors més conjunturals (com per exemple, la irrupció en Astúries del partit d’Álvarez Cascos, etc.).

Amb una mostra tan xicoteta ens trobem amb una correlació gens negligible. I si apliquem el sentit comú, és evident: en els territoris on el sentiment identitari local és més fort, és més probable que els ciutadans voten centrant-se en temes propis.

Dit això, ¿és anormal que tants valencians voten pensant en temes de política espanyola en unes eleccions que decideixen les màximes institucions d’autogovern? No ho és. Quant a sentiment identitari els valencians estem més a prop d’Extremadura o Cantàbria que de Navarra o Canàries. Es tracta d’una realitat objectiva que confirmen tots els estudis sociològics.

En el cas valencià predomina la coneguda com a “identitat dual”. Això vol dir que una gran majoria se senten tan espanyols com valencians. El que no vol dir això, però, és que que les dos identitats estiguen al mateix nivell. Si ho preguntem pel carrer una gran majoria ho tindria clar: l’una és nacional i l’altra regional. És a dir, una és la principal i l’altra és secundària o accessòria. Esta jerarquia identitària, relega la “valencianitat” a àmbits folklòrics mentre que el debat polític, els grans temes i qüestions continuen tenint el seu centre de gravetat en altres nivells.

Normalment, el discurs favorable a una major autonomia es queda en la reivindicació de més competències, major finançament o institucions preeminents. Però després de veure dades com les del postelectoral del CIS, una pregunta sura en l’ambient: ¿Ens serveixen unes institucions pròpies i potents sense una societat amb capacitat de controlar-les democràticament?

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>