La posada en escena

[Publicat originalment en Valenciavota ]

Tot comunica. Evidentment comuniquen les paraules: el que diuen els polítics en un discurs o en una entrevista. Però també comuniquen els gestos, comunica el to de veu i -d’açò vaig a tractar en este post- comunica l’entorn. Si tot comunica, en una campanya professional, és lògic que tot haja d’estar preparat el màxim possible per a aconseguir fixar en els electors el missatge que els volem transmetre.

Per tant, és important fixar-nos en la posada en escena que fan els diferents partits als seus actes. En els últims dies m’he trobat amb dos bons exemples.

El primer de tots és el de Camps proclamant la unitat del valencianisme en el PP amb el president d’Unió Valenciana. Podrien haver celebrat l’acte en una sala del carrer Quart, o en la d’un hotel. Però no. Van triar l’ermita de Sant Jordi a El Puig, des d’on Jaume I va iniciar la conquesta de la Ciutat de València. I no és la primera vegada que ho fa –per cert, amb declaracions molt paregudes-. La intencionalitat simbòlica és evident. Llàstima que Canal 9 haja de posar al mateix nivell respecte a la història valenciana, este acte de precampanya amb la conquesta del Cap i Casal, canviant el simbolisme subtil i implícit per una referència explícitament megalòmana.

 

Però no només això, la resta de coses acompanya. El públic assistent (representants de les festes i tradicions valencianes) té una relació amb l’electorat target (ex-votants d’Unió Valenciana). La imatge de campanya és ben present, per a que ningú s’oblide que el PP és el protagonista. I per últim, la senyera i la bandera d’Espanya, tanquen l’escena mentres Camps parla d’un projecte valencià dins d’Espanya.

El segon és un exemple en negatiu. Ens mostra un mal ús de l’escenografia política. Com podem vore al video (que per cert, sembla editat per gent del PP) ens trobem a Joan Calabuig, candidat del PSOE a l’alcaldia de València presentant la seua campanya. Sol davant les càmeres i al costat del cartell electoral.

 

 

Amb el discurs i el cartell volen transmetre valencianitat. Així trobem una senyera al costat del logo i la signatura “Joan Calabuig: valencià des de 1960”. Si realment és això el que vols transmetre en este acte, ¿Per què no situar el candidat al seu barri, envoltat de gent, de valencians de a peu? O si vols aplicar eixe relat valencià al partit. ¿Per què no fer l’acte front a alguna obra del govern socialista (IVAM, Parc del Túria)? Fins i tot podrien haver fotografies dels moments més importants del PSOE a la Ciutat de València.

La imatge comunica, té facilitat per a ser memorable i fixar missatges d’una manera implícita i per tant, més efectiva. Com poden desaprofitar-ho?

Per cert, no he parlat de la resta de partits valencians, però estarien més a prop del cas de Calabuig que del PP.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>