Lluitant per la pregunta

[Publicat originalment en Valenciavota.com]

“La gent creu que una campanya consisteix en dos respostes oposades a una mateixa pregunta i no és així. Es tracta de lluitar per la pregunta adequada”.

Esta frase extreta d’una sèrie de televisió no és producte de la imaginació del guionista ni una “americanada”. De fet, fa unes setmanes, li la vaig escoltar a un cap de campanya d’un important partit català. En tota campanya, es lliura una batalla sobre el tema de l’elecció, o millor dit, sobre la pregunta que es plantejaran la majoria dels electors.

Per tant, quan parlem de la campanya per a les Corts Valencianes i els ajuntaments, ens hem de plantejar la qüestió: “Quina pregunta van a contestar els electors valencians?”.

Imaginem una pissarra al despatx d’algun estratega, en qualsevol seu d’un partit valencià. Personalment, crec que el dibuix hauria de ser tres requadres semblants, però amb continguts diferents.

Un d’ells inclouria tots els temes que els votants associen a l’àmbit estatal: l’economia, l’atur o les pensions. En este terreny juga principalment el PP. Vol una campanya a nivell espanyol, on les qüestions locals queden en un àmbit secundari. Mobilitzar tot el seu vot com una prèvia a les eleccions generals de 2012. Però no són els únics. Esquerra Unida necessita ser més Izquierda Unida que mai. Ambdós són conscients que la marca estatal té més tiró que els seus candidats a València i la seua campanya ha de ser coherent amb eixa premissa.

Per altra banda, tindríem un altre requadre on entraria tot allò relacionat amb assumptes valencians, o que els electors relacionen amb este àmbit. Podríem trobar la gestió més propera, els serveis públics que s’identifiquen amb la Generalitat com ara l’educació o la Sanitat. En este requadre entra la pregunta estrela: qui vols que siga el nou president de la Generalitat? Per això, és molt important el candidat. Perquè tan sols ell és capaç d’anar més enllà de la marca de partit i entrar en altres espais electorals. És el terreny on millor pot jugar el PSPV-PSOE. La seua associació a les polítiques de Zapatero els mata i per tant, han de centrar la pregunta en els temes locals. Tampoc són els únics que juguen en este terreny: Compromís els acompanya. Tant uns com altres, perden si l’elecció es fa en clau espanyola i perden si contraposen la seua marca a la del rival.

Finalment trobaríem el requadre neutre/amortitzat (amb temes que pesen poc en la decisió dels electors) i perillós (amb tots els possibles imprevistos). Si un partit es centra en els primers està perdent el temps i els diners. Amb els segons, l’únic que pot fer un partit és estar preparat i tindre capacitat de reacció.

La qüestió és. Vosaltres, en quin dels tres requadres posaríeu “el tema dels tratges”?

2 comentarios sobre “Lluitant per la pregunta”

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>