Per què Gürtel no afecta al PP valencià?

Fa uns dies, al Facebook, tornava a llegir una pregunta que en els últims temps es repeteix constantment: Per què els escàndols de corrupció no passen factura al PP de Camps? Este debat es reprén amb força quan les diferents enquestes publicades al mitjans de comunicació corroboren la fortalesa electoral dels populars valencians. Sense anar més lluny, l’últim sondeig  d’EL MUNDO, estima un 56,7% dels vots per als de Camps (en les eleccions de 2007, 52,2%).

En els comentaris del Facebook, un important dirigent d’un partit present a Les Corts apuntava a la teoria de l’excepcionalitat/anormalitat valenciana. Mantenia que els valencians haurien de ser sotmesos a un estudi sociològic per a entendre com poden continuar votant el PP tot i els escàndols.

Esta idea de l’excepcionalitat o anormalitat valenciana està molt estesa –Fuster la va promoure amb entusiasme- però almenys en este tema, no és certa.  La millor prova és que el tema ha sigut objecte de nombrosos estudis arreu del món. A Espanya, la Fundación Alternativas, va tractar-lo en el seu Informe sobre la democràcia de 2008. Analitzant més de 130 casos de corrupció municipal, va trobar que al voltant d’un 70% dels implicats van aconseguir mantindre la majoria.

Per altra banda, en 2004, en la “Revista Española de Ciència Política” es publicava un interessant article sobre les conseqüències electorals dels escàndols, on es feia un repàs dels diferents estudis empírics d’arreu del món. Arribaven a la conclusió que els efectes  electorals dels escàndols polítics no eren automàtics sinó que depenien d’alguns factors: el coneixement de l’escàndol per part de la població, que siga valorat negativament, que es puga atribuir clarament la responsabilitat, que la ciutadania li atorgue rellevància respecte altres temes de l’agenda, que existisca una alternativa electoral i que la gent siga consistent entre estes valoracions i el seu vot.

Deixant a banda l’últim factor, podem utilitzar la resta com una guia per a respondre a la nostra pregunta: Per què els escàndols relacionats amb el Gürtel no es veuen reflectits en l’estimació de vot del PP?

1) Coneixement: S’ha assabentat el ciutadà valencià de l’escàndol? Alguns diran que els que miren Canal 9 no. Però amb les dimensions del cas Gürtel, tots els mitjans se n’han fet ressò. Si ens fixem en els baròmetres autonòmics del CIS, veiem com efectivament, la valoració de l’honradesa de Camps ha patit un desgast per totes estes notícies. Així que esta condició sí que es compleix.

2) Valoració negativa: A banda de tindre’n coneixement ¿Els ciutadans valoren negativament la corrupció?. És d’esperar que ningú aplaudirà un comportament corrupte, tot i que com l’atenció s’ha centrat molt en el tema dels tratges, sí que es pot esperar una certa relativització (“Nadie se vende por dos trajes” que repeteixen constantment des de Génova).

3) Responsabilitat: Podem dir que la responsabilitat recau directament en Camps, en tant que era ell qui mantenia una relació propera amb la trama Gürtel, i això és el que més ha afectat la seua popularitat. Així i tot, és interessant analitzar els resultats de l’últim baròmetre autonòmic del CIS en què es preguntava sobre sí es percebia que a València n’hi havia més o menys corrupció que en altres llocs. La opinió majoritària és que no existeix una major corrupció, i a més, només el 13,2% dels votants del PP (que són els que podrien castigar electoralment el “seu” partit) consideren que n’hi ha més casos que en altres llocs.

¿Y cree Ud. que en la Comunidad Valenciana existen más casos de corrupción que en otras Comunidades Autónomas, existen menos o existen más o menos igual?

Record de vot
Total PP PSOE IU-BLOC
Más casos 25,0% 13,2% 42,2% 54,4%
Menos casos 10,7% 20,7% 4,9% 0,0%
Más o menos igual 60,2% 63,5% 49,2% 45,5%
NS/NC 4,1% 2,6% 3,8% 0,0%

4) Rellevància: Un altre factor important és el context en què s’ha desenvolupat l’escàndol. En este cas es tracta d’un context dominat per un tema: la crisi econòmica. És un tema central en l’opinió pública i que ocupa per a la immensa majoria de la població, el primer lloc en quant als problemes actuals . Per tant, els valencians resten rellevància a la corrupció quan n’hi ha un altre tema que domina l’agenda.

5) Alternativa: I ací ens trobem amb el que jo crec que és la clau. És el PSOE una alternativa? O com a mínim, el votant del PP té algun incentiu en permetre una victòria del PSOE valencià quedant-se a casa? La resposta és fàcil: NO. Per començar, el tema més important per als valencians (l’atur i la crisi econòmica) van lligats a la gestió del govern central del PSOE. Per altra, l’oposició del PSOE valencià s’ha centrat quasi de manera exclusiva en la denúncia dels escàndols. I per últim, es troben immersos en lluites internes a cinc mesos de les eleccions. Ah, i no parle d’altres partits perquè tant EU com Compromís se situen com a alternatives al PSOE, no al PP.

Resumint: Els valencians coneixen els casos de corrupció i els valoren negativament. Responsabilitzen a Camps però neguen una major corrupció a València respecte altres llocs. Els escàndols són eclipsats per un altre tema omnipresent en la vida dels ciutadans: la crisi econòmica, i no troben una alternativa creïble o desitjable al govern del PP.

En la decisió del vot entren molts factors, i els escàndols del Gürtel no sembla que vagen a tindre un pes important en el vot dels valencians. Sospite que en Ferraz han arribat a una conclusió similar quan José Blanco va animar al PSOE valencià a deixar el tema Gürtel com a eix de precampanya.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>