La precampanya arriba en AVE

Dissabte passat es va inaugurar la línia d’Alta Velocitat entre València i Madrid.  Un AVE que va ser anunciat per al 2004 i que vora set anys després, ha esdevingut una realitat. Per tant, en este període n’hi ha hagut temps de sobra per a la polèmica, per als càlculs electoralistes, per a les fotos prefabricades (en anglés guay photo-opps),  etc.

Ja en Octubre de 2002, a pocs mesos de les eleccions municipals de 2003, Aznar posava la primera travessa (que va restar solitària durant uns quants anys). Quan arribaren les eleccions, el nou candidat del PP, Francisco Camps, s’acompanyava d’un tren d’alta velocitat als seus cartells de campanya. En 2004, l’arribada del PSOE al govern central va convertir l’arribada de l’AVE en part central del discurs reivindicatiu del PP valencià.

Els socialistes, conscients que la percepció que el govern Zapatero perjudicava els interessos valencians es generalitzava, van apostar a l’arribada de l’AVE com a gran demostració que això era únicament una mentida del PP. A eixe propòsit s’ha sumat la necessitat de projectar la imatge del candidat socialista en 2011, Jorge Alarte. Amb estes premisses, a Blanqueries han dissenyat una campanya que amb el lema: “Te traemos el AVE” i un Alarte obamitzat ha recorregut la Ciutat de València les últimes setmanes.

Els de Camps han dit la seua a través d’una campanya institucional (és a dir, signada per la Generalitat) que posa l’accent en l’arribada de l’AVE com un èxit de tots els valencians i situa la reivindicació en la seua arribada a Alacant i Castelló.

Però dissabte era el gran dia, quan s’escenifica el final de la batalla i es lluita per la foto final i el titular de premsa.  I ha cridat especialment l’atenció una presència: Leire Pajín, qui li ha “furtat” el color roig a l’alcaldessa de València Rita Barberá.

Fora de l’estació, però, també n’hi ha hagut una particular lluita pel protagonisme. Diferents grups es van concentrar en les portes de l’estació “provisional”: La CGT demanant més trens regionals, els veïns de Zarra protestant contra el magatzem de residus nuclears, i dos grups que buscaven passar com a espontanis, però que van quedar delatats. Per una banda, els militants socialistes donant les gràcies a Zapatero, i per l’altra, els militants populars amb missatges també centrats en el president del Govern però amb la situació econòmica com a crítica. Una bandera del PSOE i un cartell signat per les Noves Generacions donaven les pistes de qui hi estava darrere d’estes concentracions ciutadanes.

No es va quedar així la cosa. Diumenge, el PSOE tenia preparat un flashmob amb actors professionals per a donar la benvinguda als primers passatgers de l’AVE.

I després de tota esta brega, qui ha guanyat? Des de la meua opinió,  ha quedat en empat, i per tant, ha guanyat –novament- el PP. La crítica a la gestió respecte a València del govern central és majoritària (un 66% la qualifica de roïna o molt roïna en l’última enquesta d’EL PAIS) i va en augment. Per altra banda, la valoració de la gestió del govern de Zapatero respecte a Espanya continua en caiguda lliure amb la crisi econòmica de rerefons.

Quina és la millor opció per a Alarte? Intentar canviar estes tendències, defensar la gestió de Zapatero i lligar la seua sort a la imatge del PSOE; o marcar perfil propi i buscar allunyar-se del destí del PSOE a nivell estatal? Marcar perfil no és acompanyar a qualsevol campanya amb una foto ben gran d’Alarte sinó que esta imatge s’associe a un posicionament autònom del del PSOE.  Siga com siga, ja queda molt poc de temps per a fixar qualsevol imatge.

I el PP? Esperar i traure la marca a passejar. És evident que a diferència del 2007 el paper del “Camps President” serà molt més discret.

Amb l’AVE comença la precampanya. Quina serà la pròxima “batalla”? Una possible: la (nova) reforma de l’Estatut.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *