Mònica ‘viral’ Oltra i les opcions de Compromís.

Si n’hi ha algú que li està traient profit a les possibilitats virals d’internet, eixa és Mònica Oltra. La diputada de Compromís s’està convertint en un fenomen viral en total regla. Els mitjans tradicionals ja destaquen l’èxit dels seus videos al youtube que sumats tenen més de 200.000 visualitzacions.

En les últimes setmanes ha tingut un èxit notable el video en el qual un diputat del PP esgarra uns papers mentre ella intervé en una comissió i sosté que ell “ya viene reñido de casa”.

Però quina projecció té Mònica Oltra fora de les xarxes socials? Si ens fixem en les xifres, segons l’enquesta que va publicar EL PAÍS el passat 9 d’Octubre, Mònica Oltra té un grau de coneixement del  23% i una nota mitjana de 4.7. En ambdós aspectes supera el candidat de la coalició Compromís en les pròximes eleccions, Enric Morera (BLOC).

La percepció de que és el principal actiu de la coalició està calant i fins i tot en la cèntrica seu de la coalició a València han decidit “posar-la” per davant del candidat a President de la Generalitat.

El que queda clar és que Mònica Oltra ha sabut marcar el ritme i el to de la coalició. Ara bé, és eixe ritme i eixe to el que ha situat Compromís en un terreny amb un dur competidor: Esquerra Unida.

EUPV no té un líder conegut (Marga Sanz té un grau de coneixement del 13%), ni intervencions estel·lars. No “rula” per facebook, ni han eixit en el programa de Sardà pel tema de les samarretes de Camps-Wanted. Però tenen un actiu que altres menyspreen: una marca potent. Una marca posicionada des de fa dècades com l’opció a l’esquerra del PSOE.

Ser ‘viral’ està molt bé, però no és suficient. EUPV i Compromís no tenen ofertes suficientment diferenciades per a l’electoral. Competeixen per un mateix espai i, de moment, les enquestes apunten que els de Marga Sanz parteixen amb avantatge.

Paradoxalment, els principals aliats de Compromis en el seu objectiu d’entrar a les Corts no són ni twitter ni facebook sinó el PP i el PSOE. Les seues campanyes de desmobilització del contrari poden fer augmentar l’abstenció i per tant abaratir el 5%. Si més no, curiós!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *