Brasil 2002: Que venen els rojos!

Tornem a les eleccions brasileres i ens situem a l’any 2002, quan s’enfrontaren Lula i José Serra i amb la victòria del primer, es va produir un punt d’inflexió en la política brasilera. La victòria, però, no va ser fàcil per a l’actual president del Brasil. Anteriorment ja s’havia presentat en 1989, 1994 i 1998 sense èxit.

Cada convocatòria electoral remarcava la idea que per aconseguir la presidència tant Lula com el seu partit havien de dur a pràctica el viatge cap al centre –o millor dit, cap a la centralitat- electoral que tantes altres personalitats i organitzacions de tot el món han recorregut abans d’accedir al poder.  Quan parlem de centre electoral no ens referim a cap ideologia sinó a aquell espai on s’ubica la majoria d’una determinada societat en un determinat moment (i per tant, canviant segons el país i l’època).

En un sistema presidencial i majoritari com el de Brasil, la conquesta d’estes posicions esdevé fonamental per aconseguir la victòria: un candidat pot guanyar en primera volta amb un còmode 35% de convençuts però si genera por i desconfiança, no tindrà cap possibilitat en la segona volta.

Així que Lula i el PT van decidir fer este recorregut a través de les seues propostes electorals (prometent mantindre certs aspectes de la política econòmica) i de les seues aliances (incorporant partits liberals a la plataforma electoral). Restava però el simbolisme partidista: l’estrela roja, símbol per excel•lència d’un Partits dels Treballadors que evocava a molts brasilers un cert aroma a passat i extremisme ideològic.

L’equip encapçalat pel publicista brasiler, Duda Mendoça, no va decidir amagar este símbol, sinó posar-lo en coherència amb el relat del partit (moderació, ampliació de l’espai electoral, etc.) donant-li uns atributs més simpàtics i familiars. Este spot de la pre-campanya de 2002, té l’estrela roja com a protagonista:

Era necessària esta estratègia? Certament sí. Només cal veure com José Serra (que no és precisament un polític extremadament dretòs), utilitza en la campanya de la segona volta i en un últim intent per capgirar les enquestes, este discurs de la por davant un suposat perill roig.

L’spot gira entorn a la bandera nacional, que s’identifica amb el candidat “oficialista” i busca explotar el sentiment patriòtic present a la societat brasilera. Diu literalment: “Canvia el meu país, però no canvia de bandera: la onda és verda i groga, no és roja”.

Este missatge no va calar i finalment, l’estrela roja arribava al govern amb més d’un 61% dels vots.

Un comentario sobre “Brasil 2002: Que venen els rojos!”

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>